LOrde dexpulsi dels jueus

L’Orde d’expulsió dels jueus

Per Francesc Bellido de Sant Feliu

Ab la publicació del decret d’expulsió es desijava fer per part de l’església i de l’estat una política racial a on es va barrejar inesperadament també una neteja religiosa, encara que en els primers moments, lo que es desijava era fer ab l’orde d’expulsió, llevar fora de l’estat, uns elements racials i religiosos estranys i que encara que molts d’aquells elements portaven vivint en el territori Ibèric, sigles, mai s’havien integrat ni tampoc volien asimilar-se’n a la població cristiana majoritària d’Espanya, mes el fet de decretar l’expulsió, lo mateix que atres que ho van fer abans, en atres temps a lo llarg de l’edat mija, es va convertir en un feroç mig de coacció religiosa, que baix el govern dels Reis Catòlics, no va ser acompanyats d’áctes de violencia física i de crueltats com els que varen tindre lloc alguns anys després i junt al decret d’expulsió es van tembé promulgar diferents lleis especialment a favor dels jueus convertits al catolicismo, als que desigen garantir deixar-los lliures de vigilància extrema dels frares inquisidors per a donar-lis temps per a asimilar la seua nova fe religiosa a la que s’havien abraçat forçats per la situació.

D’immediat al fet de la publicació de l’orde d’expulsió, els frares inquisidors varen començar una gran campanya per a procurar la conversió dels jueus lo mes ràpidament posible, i a tal fi, els inquisidors franciscans i dominics, segrestaren als rabins que podien molestar ab les seues predicacions o per la seua autoritat en les aljames. En la ciutat de Terol, els franciscans van segrestar al Rabí juge d’aquella aljama, a fi de no tindre a ningú que’ls molestare en la seua predicació i llabor de conversió i podem conèixer per les anotacions dels llibres d’àctes del Consell municipal, que tan sols en un matí en van batejar mes de cent jueus, entre hòmens, dones i chiquets. I ademés tenint confirmació de que els mateixos consellers municipals, anaven de casa en casa, demanant-los que’s batejaren i aixina podrien seguir vivint en les seues cases i en aquella ciutat, junt ad ells, perqué sabien que si es quedaven sense població jueva, recomençaria una época de roina i d’afonament de la vida econòmica i social d’aquella ciutat. I així va ser.

De diferents llocs i poblacions que’ns ha aplegat informació se van registrar en les actes els noms dels jueus que’s van convertir i segons informacions dels moralistas jueus d’aquell temps i generació, no fan ocultació de que la “apostasia” es va donar en major mesura dins dels circuls de riquea i dels mes intelectuals i de tots aquells que’s trobaven fora de l’abast dels predicadors dels seus Rabins. A fi de conters, aquell temps, deu de ser, per als jueus que eren ya molt espanyolisats i que consideraven que la terra de Sefarad era la seua pàtria, un terrible i angustiós colp, que encara en els nostres jorns el seus descendents no ho tenen oblidat.